Can Cadí

CASA REFUGI

Member Area
Imprimir E-mail

LA VALL DE GRESOLET 

EL COMABONA

RUTA PER LA PREHISTÒRIA

LA GALLINA PELADA 

EL PEDRAFORCA 


EL COMABONA 

Desde el Coll de les Bassotes (a 1.860 mts. d’alçada), on veurem un pal de fusta, que ja indica la pujada al Comabona pel Pas dels Gosolans. En aquest punt deixarem el vehicle i ens fixarem en una pista que puja a l’esquerra, tancada per un piló de pedra i un senyal de prohibició pel pas de vehicles, que ja tenen pintades les traces blanques i grogues del P.R. C-124 i també uns cercles taronges. Aquest sender de petit recorregut, que va de Saldes a Olià, passant per Bastanist, forma part del Camí dels Segadors, que el feien servir els segadors de Gósol que baixaven a la Cerdanya per ser contractats en massos de l’altra banda de la Serra del Cadí per dur a terme la seva feina.Abans d’iniciar l’ascensió al cim, val la pena perdre uns minuts en pujar al bosquet de pi negre que hi ha a l’altra banda de la pista, i gaudir d’una panoràmica encapçalada per l’espectacular cara nord del Pedraforca (companya inseparable en tota la caminada) i la vall que forma l’Obaga de Gresolet.Retornats a la pista per la que hem vingut, agafarem la senda ampla de la que parlàvem, que va guanyant alçada de forma molt decidida en amples i contínues llaçades, que en aquest primer tram, si volem, podem anar tallant fent drecera pel mig del prat. Després d’unes quantes ziza-zagues entrem en una zona amb un bosc dispers de pi negre, on val la pena aturar-se per gaudir de la vista sobre el Pedraforca. La pista per la que pujem es ampla i molt fressada, per tant, tot i que anem trobant les traces del P.R. no tenim possibilitat de pèrdua. Quan hem salvat pràcticament 400 metres de desnivell, la pista s’acaba en un ampli prat, tancat a l?esquerra pel Torrent dels Cortils que baixa de la Serra Cabirolera. Aquest indret rep per nom Cap de Prat de Vilec i ara el camí es suavitza notablement. Seguirem pel mig de la planúria, al redós de la Serra Pedregosa, que ens queda alçada a la nostra esquerra i a la que, de fet ens dirigim. En cas d’haver-hi neu, veurem que hi ha una sèrie d’estaques de fusta que ens ajudarien a no perdre’ns. Poc a poc ens anem apropant al collet que ens ha de permetre superar la cresta de la Serra Pedregosa. Ara el camí s’empina de forma més notable (és probablement el tram més costerut de tota l?excursió) i ens deixa en un pas ple de pedres i roques tallants que dóna pas a una amplíssima vall, el Clot Palomà, tancat per la Coma dels Cortils, totalment despoblada d’arbres.De front i al fons, més enllà de la Serra del Cadí, tenim les muntanyes cerdanes del Pirineu, ja dins el massís pel que anem, a l’oest es veu el perfil del Pic de Cabirol, al mig el Pas dels Gosolans i a la dreta, al fons de la carena, el Comabona, que ja deixa intuir la seva morfologia. Passem aquest collet i el camí, ara més pedregós, però no per això més complicat, inicia una lleugera davallada per entre les roques, fins arribar a una petita torrentera que hem de passar. En aquest punt, on veurem una gran fita de pedres i una estaca de fusta una mica més enllà, tenim dues opcions, o anar en direcció al Pas dels Gosolans, seguint el P.R. pel que venim o anar a cercar el pic del Comabona per la seva cara sud. 

Com és un indret pel que haurem de passar a la tornada, es pot optar per fer una ruta circular a partir d’ell. D’aquesta manera, pujarem en diagonal pel pla herbat que tenim davant nostre i a l’esquerra,en direcció al cim, seguint, si volem, les fites de  pedres que anem veient, fins arribar a un sender marcat amb les traces del G.R. 150-1, variant que ressegueix la Serra del Cadí per la part superior (entre el Coll de Pal i Gósol, passant pel Puig de la Canal de Cristall i Josa de Cadí). Ens incorporarem a aquest corriol pràcticament horitzontal, fins que arribem a una clotada que baixa del Collet de Comabona, visible sobre nostre, i al que, altre cop en diagonal per la falda de la muntanya ens dirigirem. En pocs metres arribem al collet, on ens adonem de que la cara nord de la Serra del Cadí no té res a veure amb la vessant per la que hem pujat. De sobte, ens trobem en el vèrtex superior d’una aresta que cau en vertical sobre l’estimball de roques, un precipici que impressiona, i on, si portem nanos, cal parar molt de compte, ja que és una zona força ventada. La panoràmica sobre la Cerdanya és absoluta, al quedar-nos plenament estesa als nostres peus, amb una successió de cims total (Puigmal, Peric, Carlit, Puigpedròs, Pic Negre d?Envalira, Tossa Plana o Monturull, per citar-ne els més destacats). Per accedir al Comabona, seguirem ara el cordal carener, amb la precaució de que a la nostra esquerra no hi ha altra cosa que les parets verticals que conformen les canals d?aquesta part del Cadí. Després de pujar un turonet, ja veiem el pic al que ens dirigim, i queda ben a les clares que si la seva fesomia sud és suau i herbada, la nord és marcadament vertical i rocallosa. Dalt de tot i sobre mateix de l’aresta hi ha una malmesa fita que ens marca els 2.547 mts. d’alçada als que ens trobem. La vista sobre el Pedraforca és molt similar a la que teniem fins ara, quedant darrere seu la Serra d?Ensija, a la dreta la Serra del Verd i, més a la dreta i al fons, el Port del Compte. Per l’est, el Puigllançada i la Tossa d’Alp són els dos pics més evidents.La tornada serà idèntica fins al Collet del Comabona, però a partir d’aquí seguirem el cordal carener (hi ha fites i algun que altre senyal groc i blanc, però com anem per l’aresta no hi ha possibilitat de pèrdua), que ens permeterá pujar fins l’Aguiló (a 2.463 mts.), una elevació sense caràcter de cim, i baixar fins al Pas dels Gosolans (situat a 2.410 mts. d’alçada), on de nou ens trobem les traces del P.R. i del G.R. Per aquest punt es puja des del Refugi de Prat Aguiló, que veiem sota nostre, via normal d?ascensió al Comabona per la vessant cerdana. La vista sobre les parets de la cara nord de la Serra del Cadí és força àmplia, destacant el Pic de Costa Cabirolera (2.604 mts.) i sota seu un dels paratges més bonics de l?entorn, elPrat de Cadí, al que s’accedeix des d?Estana.Un cop hem gaudit de les panoràmiques, tornarem a fixar-nos en la traça del P.R., que, en suau davallada pels lloms herbats i per una senda molt evident, ens duu fins al torrent que baixa de la Serra Pedregosa (que tenim al davant mateix), pel que hem vingut i on desfarem el camí de pujada fins a la pista on tenim el vehicle. 

 torna

 


 

  La ruta per la prehistòria 

DOLMEN DE MOLERS I LA COLLA DA DELS PRATS, COLL DE PRADELL, VALLCEBRE i FUMANYA(Petjades de Dinosaure)   

Sortirem per el camí de Can Cadí fins El Cruse de Cal Xisquet, bar-restaurant on podrèm degustar una cerveseta ben fresca o fer-hi un bon esmorzar a la anada o dinar a un bon preu a la tornada. Un cop aquí cap a l’esquerra i a peu en direcció a les casetes i passant per entremig trobarem un corriol que en 200 m. ens portarà fins el Dolmen de Molers. Tornant al Cruse enfilarem recta amunt per la pista asfaltada, que més endavant deixa de ser-ho  fins La Collada dels Prats, (si la pista ho permet, l’alternativa es fer la ruta per Coll de la Trapa i Palomera) continuarem fins trobar la pista asfaltada – cap a l’esquerra- que va de Palomera a Coll de Pradell i Vallcebre, bonic poble on hi ha l’exposició Milions d’ànys. Reculant per la mateixa pista trobarem a l’esquerra el trencant de Fumanya(que ja haurem vist de baixada a la dreta), un cop assolit el Coll de Fumanya  a la dreta –El Clot- arribarem a les Petjades de dinosaures. La tornada la podem fer per Fumanya, Figols i Sant Corneli (Museu de les Mines), desde on podem emprendre la ruta per El Jou per el trencant del cementiri fins el Camping El Berguedà cap a l’esquerra direcció Saldes.Aquesta excursió ens permetrà veure paisatges espectaculars amb vistes al Pedraforca, Cadí, Moixeró, Tossa…

 torna


 

 La vall de Gresolet i les Costes

Es pot fer a peu i amb cotxe

Gresolet es un dels paratges més bonics del parc natural

Cadí Moixeró, amb la particularitat de ser una vall amb

un microclima atlàntic que la fa diferent als paisatges

pre-pirinecs. 

 

Sortim de Can Cadí direcció Saldes, en trobar la Crta.

Principal la travassem i seguim la pista negrosa que en

lleugera baixada ens anirà conduïnt fins el fons de la vall,

trobarem un parell de cruïlles, sempre a la dreta,

fins a travessar el riu Saldes per un estret pont. Ben aviat arribarem al Ferrer, aquí ens podem

desviar una mica de la ruta i ens endinserem per el camí que va de front i cap

a la dreta fins trobar abaix el riu Gresolet, lloc per fer-se una remullada

fresqueta, seguint riu aball trobarem a uns 300m. El Sull Tornem a la ruta de

Gresolet, ens endinsem a la vall cada cop més estreta fins a travessar l’estret

de Gresolet i més endavant l’estret de Moronta, arribem a Gresolet amb àrea de

picnic, refugi i l’antic Santuari, desde aquí contemplarem la impresionant cara

nord del Pedraforca.

 

1ª Opció: A peu pel camí de les Mulleres

Fixem el punt de sortida a la pista uns metres abans

d’arribar a Gresolet, camí en direcció oest que ens porta pel mig d’un bosc de

faigs espectaculars tant per les seves dimensions com per les seves formes,

fins arribar a El Collell, coll que separa el Cadí del Pedraforca.

 

2ª Opció: 4x4

Continuem per la pista que ens a dut a Gresolet, bastant

més espetllada, aquesta puja per un bosc de faig fins al coll de la Bauma, amb font i picnic.

Desde aquí i amb poca estona podem arribar a Gisclareny. Agafarem però la pista

que puja a l’esquerra que es va tornant espectacular, pasarem per la cabana

dels pastors i font Sardana fins arribar a coll de Torn on val la pena fer una

passejadeta prat amunt mirant el Pedraforca fins el Pla de la Bola. Continuem per aquest

maravellós paratge a Les Bassotes (d’on surt el camí per arribar al Pas dels

Gasolans i el Comabona –vegeu excursió al Comabona-)

Seguim en direcció oest fins el Collell, a la dreta una

pista sempre tancada ens baixa fins a Josa i un altre cami ens condueix a Font

Terrers, però continuem per la mateixa en direcció al refugi Lluís Estasen i el

Mirador de Gresolet, imprescindible i impresionant. Podem enfilar-nos fins el

refugi i después al tornar continuar pista avall fins a Saldes.

Aquesta ruta es de les millors que es poden fer a la

zona, també es pot fer al revés.

 

 

 

 

 

 

 torna


 

 PALOMERA I LA GALLINA PELADA (SERRA D’ENSIJA) 


 

Des de Can Cadí podem sortir a peu per la bassa i agafar

la carretera de la obaga, a 500m. (Cal Andreu) trobarem

el camí de Palomera de poc desnivell i senyalitzat, amb la

vista del Pedraforca al fons trobarem la Font del Bullidor,

els Graus, Riera Salada i el poblat Medieval, arribarem a

Pleta la Vila i el Parc de Palomera. Area de picnic (1,30h.-2h.).

Fins aquí també s’hi pot arribar amb cotxe.

 

 

ASCENCIÓ A LA GALLINA PELADA:

 

Iniciem la caminada a l'aparcament que hi ha a la Pleta de la

Vila per la pista que prové del Coll de la

Trapa i que es dirigeix a Vallcebre fins a trobar un indicador

que marca l'inici del camí cap a la Font freda. Continuarem

pujant pel barranc fins arribar a

sortir del bosc i trobar els grans prats superiors.

 

Girarem 90 graus el nostre rumb i caminarem en direcció oest

per arribar al Refugi d'Ensija. Continuarem en la mateixa

direcció seguint el camí marcat i les indicacions que condueixen

a la Gallina Pelada on podrem gaudir de magnífiques vistes

del Pedraforca i el Cadí al nord, i els Rassos de Peguera al sud

 i Montserrat. Cap a l'est i si el dia es prou clar veurem el Montseny.

 

Podem realitzar aquesta excursió en qualsevol época de l'any.

En temporada hivernal es poden llogar raquetes de neu

al Parc de neu. A l'estiu poder disposar d'aigua en alguna de les

diverses fonts que normalment rajan.

 

torna

EL PEDRAFORCA, POLLEGÓ SUPERIOR

L'ascensió comença al Mirador de Gresolet (1.530 m), on s'agafa un camí que ens portarà en, aproximadament, 15 minuts fins el refugi Lluís Estasen (1.640 m). Passem per darrera del refugi al temps que anem veient sota nostre la pista que hem deixat i que condueix fins El Collell (1.845 m). Travessem la canal de Riambau i girem a l'esquerra, en direcció a la Bauma de les Orenetes que és l'inici de la forta pujada de la canal del Verdet (1.950 m) (1,10 h).

A partir d'aquí s'ha de prendre amb calma perquè el desnivell és important i l'ascensió es fa bastant dura. El sender va fent zig-zag per tal de què la pujada es faci més descansada però això no impedeix que el cor es vagi accelerant cada cop més. A la nostra esquerra veiem la vertiginosa vessant nord del Pedraforca, per on pugen els escaladors. Una mica més d'esforç i arribem a la collada del Verdet (2.270 m) (2,20 h). Aquest és un lloc ideal per descansar i agafar forces per la grimpada final, tot i què en dies de vent aquí encara bufa amb més força. S'observen les dues vessants i, en ambdues, el paisatge és molt maco.

Un cop que hem recuperat forces afrontem la part final. És una grimpada costant fins el Pollegó Superior del Pedraforca (2.497 m) i també l'estona més divertida de tota l'ascensió, tot i què també la més perillosa. Hi ha marques de pintura que ens van guiant al llarg de la canal de roca. És necessari ajudar-se de les dues mans i prestar atenció per no tirar pedres a baix. Després d'una estona de grimpada arribem al l cim Nord (2.400 m), més tard el cim del Riambau (2.450 m) i, després, per l'aresta NW, ascendim al Pollegó Superior (2.497), sense perdre en cap moment les marques de pintura que faciliten la grimpada (3,30 h).

Per baixar, el camí millor és fer-lo per l'Enforcadura. Per això, seguim una canal des d'el cim que ens conduirà directament al punt més alt de l'Enforcadura. A partir d'aquí, domina la tartera per tots costats. A la dreta tenim la paret del Pollegó Inferior del Pedraforca. Ara hem de baixar per la tartera vigilant ja què hi ha llocs on podem relliscar amb molta facilitat. És molt divertit perquè les pedres ens permeten descendir amb rapidesa fins el final de la tartera (1.700 m) (4,15 h).

Al entrar al bosc trobem un camí molt planer, que ens conduirà una altra vegada al refugi Lluís Estasen (1.640 m) (4,45 h).

 torna